diumenge, 22 de febrer del 2015

NORMES DE CASTELLÓ

Durant aquesta setmana de classe hem parlat i reflexionat sobre l'història de la nostra llengua i sobre personatges il·lustres com, per exemple: Joanot Martorell, Pompeo Fabra...

Però el tema més important que hem tractat ha sigut la signatura de les normes de Castelló, acord signat a aquesta ciutat l'any 1932 per representants del món de la cultura i del valencianisme polític, així com d'institucions cultural de tot el País Valencià.
Amb aquest acord es certificava la creació i aplicació de, només, unes noves regles ortogràfiques unificades, es a dir, una nomativització en el plà ortogràfic de la llengua.

I per què Castelló? Cal saber que es va realitzar la signatura a Castelló per la seua gran movilitat en el aspecte cultura aquesta època. Castelló va fer de mediadora entre totes les parts signants.

Hem de saber que les "Normes de Castelló" han sigut catalogades recentment com a Bé d'Interès Cultural (BIC) per les Corts Valencianes.




Ja tancant tornar a recordar l'importància d'aquestes normes, les quals van significar el fi d'una lluita per viure amb normalitat la nostra llengua.
Unitat i normalitat, són les dues aspiracions que les Normes simbolitzen, i que nosaltres hem decidit assumir .

CONTACTE DE LLENGÜES

Hola blogger, durant les classes del 11 i 13 de febrer de l'assignatura sobre la qual va aquest blog, desenvolupament d'habilitats comunicatives en contextos multilingües, vam tractar un tema important i del que poc es parla hui dia: els fenòmens que surgeixen del contacte entre diferents llengües.

Primer de tot cal saber que el llenguatge té tant elements interns (l'estructura lingüística: tot el conjunt de mecanismes interns del funcionament d'una llengua) com elements externs (l'ús lingüístic: què és el fet mateix d'usar la llengüa per comunicar-nos socialment).

Passant ja a parlar de la sociolingüística, què és la disciplina que s'encarrega d'estudiar les condicions d'existència d'una llengua, vam parlar i definir els diferents fenòmens que es produeixen pel contacte entre llengües.

El primer de tots és el monolingüisme, què és l'existència d'una sola comunitat lingüística dins d'un mateix estat.

Existèixen dos tipus de monolingüisme: l'individual, que té lloc quan una persona usa una sola llengua de manera habitual, i el social, el qual es produeix quan en el context d'una determinada societat s'usa només una llengua com a moneda de canvi lingüístic habitual.

Després vam parlar sobre les llengües minoritaritzades i minoritàries. La llengua minoritzada és aquella que pateix la interposició d'una altra llengua i està inmersa en un procés de retrocés dels seus usos en la pròpia comunitat lingüística, mentre que les llengües minoritaries són aquelles que tenen un nombre reduït de parlants.

Una vegada aprés aquesta diferència vam passar a parlar sobre el bilingïsme.
Per bilingïsme entenem el cas més simple de plurilingüisme: situacions on només dos llengües estàn en contacte.
Existeixen tres tipus de bilingüisme:

-L'individual: Capacitat d'una persona de parlar dues llengües.

-Social: Situacions on el bilingüisme individual afecta a col·lectius sencers que formen grups socials.

-Territorial: El que trobem en un espai determinat dividit en dues zones delimitades geogràficament que tenen cadascuna una  llengua pròpia.


Una volta ja coneixen què és aquest fet tan general i els seus tipus passem a parlar d'altres conceptes més específics, com són: la diglòssia i el procés de substitució lingüístic.

La diglòssia és una situacio què es dóna quan, en una societat, hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s’utilitza generalment per govern i en texts formals; i una altra de prestigi baix, què és normalment la llengua vernacla parlada.
El llenguatge de prestigi alt tendeix a ser el més  formalitzat i les seves formes i vocabulari sovint interfereixen el vernacle,tanmateix de vegades en una forma canviada.

Per altra banda el procés de substitució lingüística es produeix pel contacte de dues llengües, aquests dos sistemes lingüístics competeixen entre ells desplaçant parcial o totalment ú dels dos. Per tant es tracta d’un procés inestable i dinàmic.

Per últim definirem el processos de normalització i normativització.

La normalització és un procés de resposta al conflicte lingüístic. És un procés de cohesió de la comunitat lingüística el qual pretén recuperar els àmbits d’ús i el nombre de parlants de la llengua pròpia per lluitar contra la seua separació.
La normalització implica el reconeixement del conflicte lingüístic com a situació anormal que cal superar canviant les normes d’ús de la comunitat lingüística.

Implica també reorganitzar les funcions lingüístiques de les dues llengües per a readaptar les funcions socials de la llengua.

Es seu objectiu és la normalitat lingüística incidint en els següents aspectes bàsics:

- Augmentar el nombre de parlants
- Augmentar la freqüència d’ús de la llengua
- Ocupar tots els àmbits d’ús de la llengua
- Unes normes d’ús favorables a la llengua dominada

L’altre procés que ens queda per tractar es la normativització d’una llengua.

La normativització és un procés d’elaboració i fixació de normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques per a una llengua o varietat lingüística.


Espere que aquest post vos puga ajudar i resoldre dudes sobre la llengua.
Si voleu més informació i més completa podeu consultar la següent pàgina de prezi:


Víctor.

divendres, 6 de febrer del 2015

Inici d'un nou projecte

Benvinguts al meu blog de "Desenvolupament d'habilitats comunicatives en contextos multilingües" de la UV, espere que us agrade.