POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES I ENSENYAMENT

Per sort o per desgràcia (hui dia no molta sort) en la nostra societat la política va molt però que molt lligada a l'educació, ja que són els partits polítics els que elaboren les lleis que regiran aquesta matèria.

Una vegada dit açò vaig a destacar de entre els principals problemes que deriven d'aquest tema dos que em criden molt l'atenció: 

1- Cada vegada que ix electe un partit canvia la llei que va instaurar el partit anterior (opositor) per una nova amb el fi d'obtenir més vots, i no es paren a analitzar lo bó i lo dolent de l'anterior llei per tal de millorar-la i, així, millorar l'educació.

2- Normalment, en els gabinets relacionats amb el ministeri d'educació encarregats de fer les noves lleis d'educació no sol haver-hi professors o gent que hi haja estat dins d'una escola per tal de saber com hi funcionen les coses per dins.

Bé, una vegada fet la part crítica em vaig a centrar en contar el que ferem la setmana anterior relacionat amb açò, polítiques lingüístiques i ensenyament.

En la primera classe de la setmana vam parlar sobre els diferents programes en els que el sistema educatiu s'articula a fi d'aconseguir un domini "equilibrat" de les llengües cooficials.

Aquest programes són:

-Programa d’Ensenyança en Valencià (PEV):

En l’etapa d’infantil i primària el Programa d’Ensenyament en Valencià  està pensat per a xiquets i xiquetes valencianoparlants o que viuen en entorns valencianoparlants.

L'idioma que s'utilitza des de l'inici de l'escolarització és el valencià, amb una introducció del castellà, a nivell oral, també des del primer moment. S'afavorirà així que els xiquets i xiquetes puguen anar desenvolupant un domini formal del valencià, i al mateix temps, puguen adquirir un domini equilibrat del castellà, aconseguint els objectius previstos en els decrets del currículum.

En l'etapa primària, i segons els resultats de les diferents avaluacions, els centres docents tenen l'opció d'anar incrementant el nombre d'àrees impartides en castellà, garantint el domini equilibrat de les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

Els centres de les poblacions de predomini lingüístic castellà que figuren en l'article 36 de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i que vulguin incorporar-se a un d'aquests programes educatius, hauran de partir de la voluntat prèviament manifestada pels pares/mares o tutors i de les possibilitats organitzatives dels centres.

- Programa d'Inmersió Lingüística (PIL):

En l'etapa d'Infantil i Primària, el Programa d'Inmersió Lingüística està pensat per a xiquets i xiquetes no valencianoparlants o que viuen a entorns on el valencià no és la llengua mejoritària per a la comunicació.

El programa està pensat perquè, a partir de la voluntat manifestada pels pares/mares o tutors, els i les alumnes puguin adquirir una competència lingüística en la llengua que no els és habitual.

El programa d'immersió lingüística part del respecte cap a la llengua pròpia de l'alumne. A tot moment es respecta l'expressió espontània de l'alumnat.

Al Programa d'Immersió Lingüística, el castellà, com a àrea i com a llengua d'instrucció, s'incorpora a partir del primer o segon cicle de Primària, segons el context sociolingüístic del centre. El castellà rep un tractament cada vegada més sistemàtic, de manera que els alumnes i les alumnes aconsegueixen un domini formal.

- Programa d'Incorporació Progressiva (PIP):

Al Programa D'incorporació Progressiva la llengua base és el castellà. Durant l'etapa d'Infantil s'introdueix el valencià a nivell oral, de manera que l'alumnat entre en contacte amb l'altra llengua oficial, la qual no ser habitual per a gran part dels alumnes.

Això afavoreix un domini cada vegada més formal del valencià, cosa que ajuda a aconseguir els objectius previstos en el currículum per a les dues llengües.

A partir de l'Etapa Primària, el PIP suposa la introducció de l'assignatura de Valencià: Llengua i Literatura des del 1º de primària, i com a mínim, l'assignatura de Coneixement del Mitjà Natural, Social i Cultural des de 3º de primària, impartides en valencià.

A través d'una metodologia adequada que preveu l'ensenyament-aprenentatge de continguts curriculars a través d'una segona llengua, es garanteix no només el domini dels continguts curriculars, sinó també la competència lingüística en la segona llengua.

- Programa d'Educació Bilingüe Enriquit (PEBE):

El PEBE contempla la incorporació primerenca d’una llengua estrangera, com a llengua vehicular, des del primer cicle de l’Educació Primària. Es parteix de la convicció que l’augment de competència lingüística dels escolars valencians és el resultat d’un tractament integrat dels dos idiomes oficials i de la introducció d’una llengua estrangera.

Bé, açò és el que diu la Conselleria d'Educació sobre els programes, altra cosa és si s'assoleixen els seus objectius, ja que el currículum diu que els alumnes han d'acavar l'ensenyança primària tenint el mateix coneixement d'ambdues llengües cooficials i açò no sol ocorrer, ja que sempre hi ha una llengua minoritària i altra diguem algo així com "superior", que encara que sone i siga molt trist és real.

Ja per finalitzar, dir que el segon dia de classe vam corregir i acabar de fer un qüestionari que ens va passar Mercé sobre quest tema, per tal de afermar els nous coneixements sobre aquests programes i reflexionar un poc sobre el tema.

Açò és tot el de la setmana passada, espere que us agrade!

Víctor.

MULTICULTURALITAT.

La setmana del 2 al 6 de març es vam centrar en la multiculturalitat en l'àmbit escolar basada en un visió de Xavier Lluch, mestre, Llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació (secció de Pedagogia); Universitat de València. Qui centra el seu treball professional fonamentalment en relació al tractament educatiu de la diversitat cultural (espcialment quant a la comunitat gitana) en dos vessants: l'escola i la formació del professorat.

Per a fircar-mos en matèria ens van llançar les següents qüestions: 

- Pot una societat plural generar una identitat col·lectiva? 

- Com educar per a promoure, des de la diversitat, societats cohesionades, amb sentit de comunitat,       amb mecanismes de cooperació i d'integració? 

- Quina funció cal reclamar a l'escola en aquest context sociocultural heterogeni? 

- Pot l'educació intercultural suposar una resposta a aquestes preguntes?

Aquestes preguntes tenen solució, i és molt fàcil, hem de veure-les des de una perspectiva educativa multicultural.

Clar que una societat pot generar una identitat col·lectiva, l'exemple més clar són els Estat Units, qui per moltes diferències que tinguen van tots en la mateixa direcció quan es tracta "de la bandera".

Destacar que la funció de l'escola en aquest tipus d'educació es molt important i els mestres han de tindre uns objectius molt marcats. Objectius que series: 

- Educar per a viure en contexts heterogenis

- Construir una comunitat des de la diversitat identitària

- Crear cohesió social des de la pluralitat

Assolint aquests objectius l'escola aconseguiria obtindre una visió plural de tots els alumnes des de la multiculturalitat i les moltes diferències fent així possible una convivència sana i enriquidora.

Però clar, la tasca difícil ací és com aconseguir tindre un sentit crític i fer entendre a la gent que aprendre de altres cultures és enriquidor, ja que hui a dia encara hi han moltíssims prejudicis sobre les diferents ètnies i cultures, per no parlar de la "cultura del critiqueo" que predomina al nostres país...

Per a sol·lucionar el que acave de comentar l'educació multicultural proposa tres coses bàsiques:

Altres propostes d'aquest tipus d'educació podrien ser, per exemple: 

- Deixar clar que la diversitat social i cultural és una cosa natural, sempre sabent que també és un fet complex.

- Fer veure que aquest fet és un avantatge per a la societat.

- Facilitat la construcció d'una identitat social sol·lucionant la problemàtica que la rodeja.

- Establir un context, com pot ser l'escola, on les relacions siguen igualitàries.

- Aclarir el dilema que surgeix el qual diu si cultura és igual o no a la religió, així com evidenciar la naturalesa política de la majoria de conflictes culturals.

- Educar en el tractament de conflictes culturals.

Per últim, evidenciar que no és el mateix  globalització que multiculturalitat, ja que la primera fa clixés i manté les diferències i tensions entre cultures, no com la multiculturalitat, qui promou la vertadera integració de totes les cultures; i que la diversitat és necessària, a més hui dia tenint en compte el món en el que vivim, on s'ha de tindre clar que aquesta diversitat no és un problema, sinó una possibilitat, un avantatge que ens pot i ens deu ajudar a viure nodrint i nodrint-se dels demés, ja que multiculturalitat no és altra cosa que progrés.

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

La setmana passada sols vam donar una classe, ja que el dimecres va haver-hi vaga.

En la classe del divendres vam vore i reflexionar sobre la gran importància dels mitjans de comunicació respecte a una llengua, així com verem quins mitjans hi ha hagut al llarg del temps  a la Comunitat Valenciana i quina importància i ús li han donat a la nostra llengua.

Per fer açò Mercé, la nostra professora, ens va comentar el que acave de dir i ens va donar una taula on posar els fets que ja hi haviem i els fets que no.

Després de vore tots aquests fets vam reflexionar sobre el tema en xicotets grups.

Passant ja a la experiència personal, hi havia diversos fets sobre els mitjans en la nostra Comunitat que ja coneixia, com poden ser: la gran influència que aquests tenen, que queda molt de camí per fer a la TV per que es respecte la nostra llengua (i més ara que ni tenim TV pròpia...), que les cadenes locals i comarcals tenen molt poc presupost i encara així s'esforcen per fer el seu treball, i la existència de revistes al llarg del temps i que encara sobreviuen encara que hi son molt poques, un exemple és la revista Saó, que ha aplegat fà poc a les 400 edicions.

Diverses coses que no savía i que vaig aprendre a aquesta classe poden ser: L'existència de la revista El Temps, les emissions diàries de 30 minuts a l'informatiu "Aitana", l'eliminació dels crèdits a certs programes de TV per evitar atacs als participants i que existeix una llei que obliga a emitir un 25% de la programació en valencià i aquesta no es compleix.

Una vegada vistos tots aquests fets vaif reflexionar amb un parell de companys i arrivarem al següent:

L'habitual és que les cadenes només utilitzen una llengua, el castellà, cosa que no ajuda a la supervivència de la nostra llengua.

També cal destacar que ni les autonòmiques utilitzaven el valencià quan existien i això deuria estar penat ja que, com ja he comentat, existeix una llei que obliga a complir eixe 25%.

Altre fet molt impactant és el que era la propia TV autonòmica valenciana, que ni utilitzava el valencià ni ho feia bé quan l'utilitzava, també servia com a patrocini polític per a certs partits i va ser lloc de moltíssimes irregularitats, les quals soles van eixir a la llum quan s'anuncià el seu tancament i és totalment així com NO deuria ser una TV autonòmica, així que si aconseguim tindre un altra haurem de fer tot el contrari.

Per últim i per altra banda, també s'hauría de treballar en el món radiofònic i escrit, així com donar molt més suport als mitjans que encara sobreviuen.