Opinió personal

28/02/2015

"Si el llibre crema, no l’apaguis." Manuel de Pedrolo

Bé, Hui vull parlar sobre el que tracta aquesta cita de Pedrolo, sobre llegir.

Cada vegada es llegeix menys en la nostre societat, sobretot els xiquets, debut a l’experiència de les pràctiques puc afirmar-ho, la gran majoria de xiquets no volen un llibre, al contrari, tots prefereixen jugar al mòbil i a l’ordinador.

Els únics llibres que els criden l’atenció són, com a molt, en els qual hi ha moltes imatges i, encara que siga un tòpic, els xiquets tendeixen més als llibres d’esport i ciència ficció, mentre que les xiquetes ho fan més per llibres d’amor i aventures.

Però açò està bé en el punt de que els xiquets llisquen, pense que un dels factors més importants que fa que la joventut no vullga llegir és la imposició, sobretot per part de l’escola.  

Des de la primària ens han fet llegir, millor dit, ens han obligat, però no qualsevol llibre, llibres imposats i és ben sabut que tot costa més quan és una imposició externa, cosa que es magnifica més a edats infantils.

Hi ha que canviar açò per tal d’aconseguir familiaritzar als alumnes en la lectura, cal fer que la troben divertida i enriquidora, per això cal deixar llibertat als alumnes per elegir, al menys dins d’una llista àmplia amb molts llibres.

Altres mesures que trobe són interessants podrien ser tallers de lectura, tallers d’interpretació en la qual s’han d’aprendre la història i el guió, contacontes...  es a dir, coses que fan que, sense saber-ho, els alumnes relacionen la lectura en diversió i cultura.

Per últim, comentar que, durant les pràctiques, vaig tindre la sot d’assistir un dia a una comunitat d’aprenentatge i una de les mesures que duen a cap era una tertúlia literària, açò consisteix en elegir un llibre entre tots els alumnes i el mestre de dins d’una llista de clàssics de la literatura adaptats per a l’edat, una vegada elegit els alumnes cada dia llegeixen fins a certa pàgina com a “deure”, quan arriben a classe es fa un rogle amb les taules i els alumnes comenten els aspectes que han trobat més interessants i destaquen frases que els han cridat l’atenció, tot açò amb un regidor o coordinador, que pot ser tant el mestre com altres alumnes, o els dos; després fan un xicotet debat sobre aquestes coses i és el coordinador qui du el torn de paraula i tracta de no desviar l’atenció del tema i ja, per últim, llegeixen tots junts les pàgines marcades en classe. La veritat es que és una passada veure als xiquets implicats i participant en aquest taller, ja que veus que els agrada i ho gaudeixen.

 Una experiència lúdica i molt recomanable!

27/05/2015

L’altre post que vaig escriure també va ser sobre les eleccions, però em vaig centrar en el que passa abans d’elles, ara vull parlar sobre què va a passar després de les celebrades el passat diumenge, més concretament sobre la televisió ací a València.

És per tots conegut el que va passar amb Canal 9 i els motius del seu tancament, encara que molts no vullguen reconèixer-ho.

Les coses es varen fer molt mal i al final la cosa va “explotar”, però... i ara què va a passar?

Excepte tragèdia es pot assegurar que el PP no governarà, autors en gran mesura del desastre de RTVV, aleshores torne a formular la qüestió, anem a tornar a tindre TV i ràdio?

La veritat és que he de confessar que no era gran aficionat a RTVV ja que no em cridava gens l’atenció el que emetien, per no parlar de les espardenyaes’ i faltes que deien, pràcticament més que nosaltres a classe.

Però també és cert que cada cultura, cada llengua pròpia mereix el seu protagonisme i la seua expansió, i hui a dia poques coses proporcionen més açò que els mitjans de comunicació, això si, si són de qualitat.

Bé, el que volia vindre a dir amb aquest article és que el valencià es mereix estar present als mitjans de comunicació i els valencians es mereixen TV i ràdio pròpies i de qualitat, perquè pense que si ens la donen (recalque el de qualitat) no els anem a fallar.

"Promeses" electorals

Ara que s'apropen les eleccions em venen al cap preguntes a les que mai trobaré resposta, millor dit, la se, però crec que no arrive a comprendre-la.

Una vegada arriben aquestes dades tots els partits, sobretot els dos més forts, ixen als carrers i comencen a prometre, a prometre coses que il·lusionen i que mai compleixen; això si, fan un parell d'obres a cada barri per tal de tindre’ns contents i pensen que ja està tot apanyat, i no és així.

Bé, ú d'aquestos dubtes que tinc és referent a l'educació, i ja que estem en València, a l'educació en valencià.

Altra de les promeses trivial comuns per part del polítics és la referent a aquest tema, l'educació i la nostra llengua.

Comencen a prometre noves mesures per tal d'afavorir una educació "pública" i de "qualitat", una educació on es valora el valencià.

I bé, com saben tot açò és mentida. Cada dia que passa es tanquen diferents escoles, es retallen pressuposts, la situació és volta més precària.

Tot açò es magnifica quan parlem del valencià, hui dia no es té en compte el valencià en la majoria de les escoles, es més, molts professors ni el dominen, i això que és un requisit...

Es presumeix d'una educació bilingüe de la qual els alumnes ixen aprenent, PER IGUAL, ambdues llengües, bé, no cal ser molt espavilat per veure que això ni s'apropa a la realitat.

Poques coses hi han més importants que l'educació, i en quant a la cultural, poques coses hi han més representatives que una llengua, es per açò que  cal defendre el que ens pertany i ser conscients de a quins partits votem i a quins no, ja que de això depèn, en certa part, el futur de la nostra ciutat, el nostre futur.