dimecres, 27 de maig del 2015

LES HABILITATS LINGÜÍSTIQUES. COMPRENSIÓ ORAL.

Primer parlaré sobre aquest tema i després comentaré els aspectes més rellevants que parlàrem a classe.

Les habilitats lingüístiques es classifiquen de dues maneres:

1. Segons el paper que tinga l'individu en el procés de comunicació (emissor o receptor) tenim:
            
  • les habilitats receptives (llegir, escoltar)
  • les habilitats productives (escriure, parlar)

2. L'altre factor que s'utilitza per a fer una classificació és el canal que s'utilitza en el procés de comunicació:

  • les habilitats orals (parlar, escoltar)
  • les habilitats escrites (escriure, llegir)

Destacar que les habilitats lingüístiques no solen funcionar aïllades, sinó que ho fan de manera conjunta, integrades entre si. En la comunicació ho fan conjuntament per arribar a un objectiu comú.

Es per açò que, des d'un punt de vista didàctic, aquestes habilitats han de ser tractades de manera integrada.

Una vegada ja ens hem introduït un poc en el tema vaig a recalcar els aspectes en els quals va profunditzar més Mercè en classe.

Per ser mestres és vital tindre una bona competència lingüística en tots els seus àmbits, ja que hem de transmetre informació important als alumnes. És per açò que els signes i els gestos (codi no verbal) tenen una gran importància, ja que fan més fàcil el missatge que volem expressar, sobretot amb els xiquets.

Saber que per a que es produïsca la comunicació cal una retroalimentació entre l’emissor i el receptor, també cal que el missatge envie estímuls sensorials per fer més fàcil la seua comprensió.

Microhabilitats de la comprensió oral:

  • Reconèixer (la informació que ens arriba)
  • Seleccionar (el que ens pareix més important)
  • Interpretar (el missatge com a tal)
  • Inferir (traure les nostres pròpies conclusions del missatge)
  • Retenir (el més important o rellevant)



Ja per acabar aquest post, dir que la comprensió lingüística és molt important en tots el àmbits, així també ho és en la nostra especialitat, l'educació física; destacar també que no tots els textos ni contextos tenen les mateixes característiques comunicatives (registre, formalitat, etc.) i recomanar un llibre que ens va dir Mercè, "Cocina para Indignados" llibre de cuina presentat d'una forma molt curiosa i graciosa referent a la situació actual.

MARC COMÚ EUROPEU DE REFERÈNCIA

El Marc Comú de Referència per a les llengües és una guia per poder ensenyar i aprendre llengües on es pretén fomentar la reflexió al voltant dels objectius i metodologies de la ensenyança i el aprenentatge de les llengües.

Aquest marc inclou una escala per determinar el coneixement d'una llengua, començant per A1 i finalitzant per C2 de major a menor coneixement. D'aquesta manera una persona amb un nivell determinat continuarà mantenint-lo en el cas d'eixir del seu país a qualsevol altre país europeu.

Aquest marc és necessari perquè millora les condicions de la llengua a nivell europeu i, a més a més, estableix uns nivells vàlids per a tota Europa. Destacar que els exàmens per avaluar en tots els països són pràcticament iguals, per assegurar així que tots tenen el mateix nivell.

També cal destacar el Portafoli Europeu de les Llengües (PEL). 
El PEL és un document personal del Consell Europeu (que és una de les set altes Institucions de la Unió Europea, integrada pels vint-i-vuit caps d'Estat o de Govern dels països membres, el President de la Comissió Europea i el President del Consell Europeu, que és qui presideix les reunions), en el qual totes les persones que han après o continuen aprenent una llengua poder expressar les seues experiències d'aprenentatge


Aquest document consta de 3 parts:

  1. Passaport de llengües: Document personal, autoevaluatiu i que reflexa les competències i sabers sobre una llengua d'una persona.
  2. Biografia lingüística: És un document on s'expressa la pròpia experiència i que pot servir com a guia a la persona que comença el seu aprenentatge.
  3. Dossier: Conté exemples de treballs personals per il·lustrar les capacitats i coneixements lingüístics (diplomes, projectes, gravacions d’àudio o vídeo...)

LLENGUA I IMMIGRACIÓ

A Espanya el 10% de la població és estrangera, ací, a la nostra comunitat hi es un 15%, xifres que pareixen menudes però que emparen a un nombre molt gran de persones.

Espanya és, o presumeix de ser un país bilingüe, existeixen centres on el plurilingüisme és una realitat, i no només una declaració de principis, cosa genial, però en moltes comunitats totes les llengües que no són el castellà queden un poc apartades, inclús són enteses com a dialectes.
Bé, la integració de totes aquestes persones estrangeres és una faena de tots, però sobretot dels centres escolars, els quals han de ser conscients de que són elements integradors, ja que un dels deures de l'escola és eixe, el de ser integradora.

L'escola ha de transmetre el coneixement de les llengües, i no sols això, sinó també el coneixement i apreciació de la diversitat lingüística, es a dir, actituds positives cap a altres llengües.
Per això, nosaltres com a futurs mestres hem de tindre una competència plurilingüe i hem de conèixer la diversitat lingüística dels nostres alumnes, respectar-la i aprendre a valorar-la i fer que els companys la valoren i s'enriqueixquen de ella.

Segons Barrieras, M., l'escola té dos opcions: unir-se a la homogeneïtzació lingüística o resistir-se. I crec que la resposta es obvia...

És per açò què es fan necessaris plans com el PASE (Programa d'Acollida al Sistema Educatiu o Pla d'Integració de l'Alumne Estranger).
El PASE és una mesura temporal per acollir a un alumne estranger que s'incorpora al pla educatiu de la Comunitat Valenciana amb la finalitat de avançar la seua integració,

El PASE té dos fases, la primera consisteix en compensar les necessitats de l'alumne que desconeix la llengua base del programa educatiu, mentre que la segona consta de un suport específic orientat a compensar les necessitats aquesta vegada d'aprenentatge en certes matèries del currículum que presenta eixe cert alumne/a.

Altre pla/recurs per a compensar les carències e introduir a nous alumnes seria el Pla d'Acollida, aquest pla és un protocol d'actuacions amb l'objectiu de facilitat l'adaptació del nou alumnat al centre. Aquest pla cal que s'aplique en totes les etapes educatives.
Saber que aquest pla s’emmarca en el PEC i requereix d'una sèries de recursos per a la seua posada en pràctica, com són: 

- Un aula d'acollida
- Un tutor individual d'acollida
- Un psicòleg o especialista de PT, ajudant al tutor a supervisar el progrés dels alumnes i pal·liar els diferents problemes que puguen sorgir
- Un tutor de grup de tots els alumnes que s’inclouen al pla
- Implicació de tot el professorat de les diferents matèries

També es poden utilitzar alumnes guia o mediadors per tal d'ajudar d'una manera més propera, ja que es recomanable l'aprenentatge amb iguals.





dimecres, 25 de març del 2015

POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES I ENSENYAMENT

Per sort o per desgràcia (hui dia no molta sort) en la nostra societat la política va molt però que molt lligada a l'educació, ja que són els partits polítics els que elaboren les lleis que regiran aquesta matèria.

Una vegada dit açò vaig a destacar de entre els principals problemes que deriven d'aquest tema dos que em criden molt l'atenció: 

1- Cada vegada que ix electe un partit canvia la llei que va instaurar el partit anterior (opositor) per una nova amb el fi d'obtenir més vots, i no es paren a analitzar lo bó i lo dolent de l'anterior llei per tal de millorar-la i, així, millorar l'educació.

2- Normalment, en els gabinets relacionats amb el ministeri d'educació encarregats de fer les noves lleis d'educació no sol haver-hi professors o gent que hi haja estat dins d'una escola per tal de saber com hi funcionen les coses per dins.


Bé, una vegada fet la part crítica em vaig a centrar en contar el que ferem la setmana anterior relacionat amb açò, polítiques lingüístiques i ensenyament.

En la primera classe de la setmana vam parlar sobre els diferents programes en els que el sistema educatiu s'articula a fi d'aconseguir un domini "equilibrat" de les llengües cooficials.
Aquest programes són:



-Programa d’Ensenyança en Valencià (PEV):


En l’etapa d’infantil i primària el Programa d’Ensenyament en Valencià  està pensat per a xiquets i xiquetes valencianoparlants o que viuen en entorns valencianoparlants.


L'idioma que s'utilitza des de l'inici de l'escolarització és el valencià, amb una introducció del castellà, a nivell oral, també des del primer moment. S'afavorirà així que els xiquets i xiquetes puguen anar desenvolupant un domini formal del valencià, i al mateix temps, puguen adquirir un domini equilibrat del castellà, aconseguint els objectius previstos en els decrets del currículum.

En l'etapa primària, i segons els resultats de les diferents avaluacions, els centres docents tenen l'opció d'anar incrementant el nombre d'àrees impartides en castellà, garantint el domini equilibrat de les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana.


Els centres de les poblacions de predomini lingüístic castellà que figuren en l'article 36 de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i que vulguin incorporar-se a un d'aquests programes educatius, hauran de partir de la voluntat prèviament manifestada pels pares/mares o tutors i de les possibilitats organitzatives dels centres.



- Programa d'Inmersió Lingüística (PIL):

En l'etapa d'Infantil i Primària, el Programa d'Inmersió Lingüística està pensat per a xiquets i xiquetes no valencianoparlants o que viuen a entorns on el valencià no és la llengua mejoritària per a la comunicació.

El programa està pensat perquè, a partir de la voluntat manifestada pels pares/mares o tutors, els i les alumnes puguin adquirir una competència lingüística en la llengua que no els és habitual.

El programa d'immersió lingüística part del respecte cap a la llengua pròpia de l'alumne. A tot moment es respecta l'expressió espontània de l'alumnat.


Al Programa d'Immersió Lingüística, el castellà, com a àrea i com a llengua d'instrucció, s'incorpora a partir del primer o segon cicle de Primària, segons el context sociolingüístic del centre. El castellà rep un tractament cada vegada més sistemàtic, de manera que els alumnes i les alumnes aconsegueixen un domini formal.




- Programa d'Incorporació Progressiva (PIP):

Al Programa D'incorporació Progressiva la llengua base és el castellà. Durant l'etapa d'Infantil s'introdueix el valencià a nivell oral, de manera que l'alumnat entre en contacte amb l'altra llengua oficial, la qual no ser habitual per a gran part dels alumnes.

Això afavoreix un domini cada vegada més formal del valencià, cosa que ajuda a aconseguir els objectius previstos en el currículum per a les dues llengües.

A partir de l'Etapa Primària, el PIP suposa la introducció de l'assignatura de Valencià: Llengua i Literatura des del 1º de primària, i com a mínim, l'assignatura de Coneixement del Mitjà Natural, Social i Cultural des de 3º de primària, impartides en valencià.


A través d'una metodologia adequada que preveu l'ensenyament-aprenentatge de continguts curriculars a través d'una segona llengua, es garanteix no només el domini dels continguts curriculars, sinó també la competència lingüística en la segona llengua.


- Programa d'Educació Bilingüe Enriquit (PEBE):

El PEBE contempla la incorporació primerenca d’una llengua estrangera, com a llengua vehicular, des del primer cicle de l’Educació Primària. Es parteix de la convicció que l’augment de competència lingüística dels escolars valencians és el resultat d’un tractament integrat dels dos idiomes oficials i de la introducció d’una llengua estrangera.




Bé, açò és el que diu la Conselleria d'Educació sobre els programes, altra cosa és si s'assoleixen els seus objectius, ja que el currículum diu que els alumnes han d'acavar l'ensenyança primària tenint el mateix coneixement d'ambdues llengües cooficials i açò no sol ocorrer, ja que sempre hi ha una llengua minoritària i altra diguem algo així com "superior", que encara que sone i siga molt trist és real.

Ja per finalitzar, dir que el segon dia de classe vam corregir i acabar de fer un qüestionari que ens va passar Mercé sobre quest tema, per tal de afermar els nous coneixements sobre aquests programes i reflexionar un poc sobre el tema.

Açò és tot el de la setmana passada, espere que us agrade!

Víctor.

diumenge, 22 de març del 2015

MULTICULTURALITAT.

La setmana del 2 al 6 de març es vam centrar en la multiculturalitat en l'àmbit escolar basada en un visió de Xavier Lluch, mestre, Llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació (secció de Pedagogia); Universitat de València. Qui centra el seu treball professional fonamentalment en relació al tractament educatiu de la diversitat cultural (espcialment quant a la comunitat gitana) en dos vessants: l'escola i la formació del professorat.

Per a fircar-mos en matèria ens van llançar les següents qüestions: 

- Pot una societat plural generar una identitat col·lectiva? 
- Com educar per a promoure, des de la diversitat, societats cohesionades, amb sentit de comunitat,       amb mecanismes de cooperació i d'integració? 
- Quina funció cal reclamar a l'escola en aquest context sociocultural heterogeni? 
- Pot l'educació intercultural suposar una resposta a aquestes preguntes?

Aquestes preguntes tenen solució, i és molt fàcil, hem de veure-les des de una perspectiva educativa multicultural.
Clar que una societat pot generar una identitat col·lectiva, l'exemple més clar són els Estat Units, qui per moltes diferències que tinguen van tots en la mateixa direcció quan es tracta "de la bandera".

Destacar que la funció de l'escola en aquest tipus d'educació es molt important i els mestres han de tindre uns objectius molt marcats. Objectius que series: 

- Educar per a viure en contexts heterogenis
- Construir una comunitat des de la diversitat identitària
- Crear cohesió social des de la pluralitat

Assolint aquests objectius l'escola aconseguiria obtindre una visió plural de tots els alumnes des de la multiculturalitat i les moltes diferències fent així possible una convivència sana i enriquidora.
Però clar, la tasca difícil ací és com aconseguir tindre un sentit crític i fer entendre a la gent que aprendre de altres cultures és enriquidor, ja que hui a dia encara hi han moltíssims prejudicis sobre les diferents ètnies i cultures, per no parlar de la "cultura del critiqueo" que predomina al nostres país...

Per a sol·lucionar el que acave de comentar l'educació multicultural proposa tres coses bàsiques:


Altres propostes d'aquest tipus d'educació podrien ser, per exemple: 

- Deixar clar que la diversitat social i cultural és una cosa natural, sempre sabent que també és un fet complex.
- Fer veure que aquest fet és un avantatge per a la societat.
- Facilitat la construcció d'una identitat social sol·lucionant la problemàtica que la rodeja.
- Establir un context, com pot ser l'escola, on les relacions siguen igualitàries.
- Aclarir el dilema que surgeix el qual diu si cultura és igual o no a la religió, així com evidenciar la naturalesa política de la majoria de conflictes culturals.
- Educar en el tractament de conflictes culturals.


Per últim, evidenciar que no és el mateix  globalització que multiculturalitat, ja que la primera fa clixés i manté les diferències i tensions entre cultures, no com la multiculturalitat, qui promou la vertadera integració de totes les cultures; i que la diversitat és necessària, a més hui dia tenint en compte el món en el que vivim, on s'ha de tindre clar que aquesta diversitat no és un problema, sinó una possibilitat, un avantatge que ens pot i ens deu ajudar a viure nodrint i nodrint-se dels demés, ja que multiculturalitat no és altra cosa que progrés.


dimarts, 3 de març del 2015

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

La setmana passada sols vam donar una classe, ja que el dimecres va haver-hi vaga.

En la classe del divendres vam vore i reflexionar sobre la gran importància dels mitjans de comunicació respecte a una llengua, així com verem quins mitjans hi ha hagut al llarg del temps  a la Comunitat Valenciana i quina importància i ús li han donat a la nostra llengua.

Per fer açò Mercé, la nostra professora, ens va comentar el que acave de dir i ens va donar una taula on posar els fets que ja hi haviem i els fets que no.

Després de vore tots aquests fets vam reflexionar sobre el tema en xicotets grups.

Passant ja a la experiència personal, hi havia diversos fets sobre els mitjans en la nostra Comunitat que ja coneixia, com poden ser: la gran influència que aquests tenen, que queda molt de camí per fer a la TV per que es respecte la nostra llengua (i més ara que ni tenim TV pròpia...), que les cadenes locals i comarcals tenen molt poc presupost i encara així s'esforcen per fer el seu treball, i la existència de revistes al llarg del temps i que encara sobreviuen encara que hi son molt poques, un exemple és la revista Saó, que ha aplegat fà poc a les 400 edicions.

Diverses coses que no savía i que vaig aprendre a aquesta classe poden ser: L'existència de la revista El Temps, les emissions diàries de 30 minuts a l'informatiu "Aitana", l'eliminació dels crèdits a certs programes de TV per evitar atacs als participants i que existeix una llei que obliga a emitir un 25% de la programació en valencià i aquesta no es compleix.

Una vegada vistos tots aquests fets vaif reflexionar amb un parell de companys i arrivarem al següent:

L'habitual és que les cadenes només utilitzen una llengua, el castellà, cosa que no ajuda a la supervivència de la nostra llengua.
També cal destacar que ni les autonòmiques utilitzaven el valencià quan existien i això deuria estar penat ja que, com ja he comentat, existeix una llei que obliga a complir eixe 25%.

Altre fet molt impactant és el que era la propia TV autonòmica valenciana, que ni utilitzava el valencià ni ho feia bé quan l'utilitzava, també servia com a patrocini polític per a certs partits i va ser lloc de moltíssimes irregularitats, les quals soles van eixir a la llum quan s'anuncià el seu tancament i és totalment així com NO deuria ser una TV autonòmica, així que si aconseguim tindre un altra haurem de fer tot el contrari.

Per últim i per altra banda, també s'hauría de treballar en el món radiofònic i escrit, així com donar molt més suport als mitjans que encara sobreviuen.


diumenge, 22 de febrer del 2015

NORMES DE CASTELLÓ

Durant aquesta setmana de classe hem parlat i reflexionat sobre l'història de la nostra llengua i sobre personatges il·lustres com, per exemple: Joanot Martorell, Pompeo Fabra...

Però el tema més important que hem tractat ha sigut la signatura de les normes de Castelló, acord signat a aquesta ciutat l'any 1932 per representants del món de la cultura i del valencianisme polític, així com d'institucions cultural de tot el País Valencià.
Amb aquest acord es certificava la creació i aplicació de, només, unes noves regles ortogràfiques unificades, es a dir, una nomativització en el plà ortogràfic de la llengua.

I per què Castelló? Cal saber que es va realitzar la signatura a Castelló per la seua gran movilitat en el aspecte cultura aquesta època. Castelló va fer de mediadora entre totes les parts signants.

Hem de saber que les "Normes de Castelló" han sigut catalogades recentment com a Bé d'Interès Cultural (BIC) per les Corts Valencianes.




Ja tancant tornar a recordar l'importància d'aquestes normes, les quals van significar el fi d'una lluita per viure amb normalitat la nostra llengua.
Unitat i normalitat, són les dues aspiracions que les Normes simbolitzen, i que nosaltres hem decidit assumir .

CONTACTE DE LLENGÜES

Hola blogger, durant les classes del 11 i 13 de febrer de l'assignatura sobre la qual va aquest blog, desenvolupament d'habilitats comunicatives en contextos multilingües, vam tractar un tema important i del que poc es parla hui dia: els fenòmens que surgeixen del contacte entre diferents llengües.

Primer de tot cal saber que el llenguatge té tant elements interns (l'estructura lingüística: tot el conjunt de mecanismes interns del funcionament d'una llengua) com elements externs (l'ús lingüístic: què és el fet mateix d'usar la llengüa per comunicar-nos socialment).

Passant ja a parlar de la sociolingüística, què és la disciplina que s'encarrega d'estudiar les condicions d'existència d'una llengua, vam parlar i definir els diferents fenòmens que es produeixen pel contacte entre llengües.

El primer de tots és el monolingüisme, què és l'existència d'una sola comunitat lingüística dins d'un mateix estat.

Existèixen dos tipus de monolingüisme: l'individual, que té lloc quan una persona usa una sola llengua de manera habitual, i el social, el qual es produeix quan en el context d'una determinada societat s'usa només una llengua com a moneda de canvi lingüístic habitual.

Després vam parlar sobre les llengües minoritaritzades i minoritàries. La llengua minoritzada és aquella que pateix la interposició d'una altra llengua i està inmersa en un procés de retrocés dels seus usos en la pròpia comunitat lingüística, mentre que les llengües minoritaries són aquelles que tenen un nombre reduït de parlants.

Una vegada aprés aquesta diferència vam passar a parlar sobre el bilingïsme.
Per bilingïsme entenem el cas més simple de plurilingüisme: situacions on només dos llengües estàn en contacte.
Existeixen tres tipus de bilingüisme:

-L'individual: Capacitat d'una persona de parlar dues llengües.

-Social: Situacions on el bilingüisme individual afecta a col·lectius sencers que formen grups socials.

-Territorial: El que trobem en un espai determinat dividit en dues zones delimitades geogràficament que tenen cadascuna una  llengua pròpia.


Una volta ja coneixen què és aquest fet tan general i els seus tipus passem a parlar d'altres conceptes més específics, com són: la diglòssia i el procés de substitució lingüístic.

La diglòssia és una situacio què es dóna quan, en una societat, hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s’utilitza generalment per govern i en texts formals; i una altra de prestigi baix, què és normalment la llengua vernacla parlada.
El llenguatge de prestigi alt tendeix a ser el més  formalitzat i les seves formes i vocabulari sovint interfereixen el vernacle,tanmateix de vegades en una forma canviada.

Per altra banda el procés de substitució lingüística es produeix pel contacte de dues llengües, aquests dos sistemes lingüístics competeixen entre ells desplaçant parcial o totalment ú dels dos. Per tant es tracta d’un procés inestable i dinàmic.

Per últim definirem el processos de normalització i normativització.

La normalització és un procés de resposta al conflicte lingüístic. És un procés de cohesió de la comunitat lingüística el qual pretén recuperar els àmbits d’ús i el nombre de parlants de la llengua pròpia per lluitar contra la seua separació.
La normalització implica el reconeixement del conflicte lingüístic com a situació anormal que cal superar canviant les normes d’ús de la comunitat lingüística.

Implica també reorganitzar les funcions lingüístiques de les dues llengües per a readaptar les funcions socials de la llengua.

Es seu objectiu és la normalitat lingüística incidint en els següents aspectes bàsics:

- Augmentar el nombre de parlants
- Augmentar la freqüència d’ús de la llengua
- Ocupar tots els àmbits d’ús de la llengua
- Unes normes d’ús favorables a la llengua dominada

L’altre procés que ens queda per tractar es la normativització d’una llengua.

La normativització és un procés d’elaboració i fixació de normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques per a una llengua o varietat lingüística.


Espere que aquest post vos puga ajudar i resoldre dudes sobre la llengua.
Si voleu més informació i més completa podeu consultar la següent pàgina de prezi:


Víctor.

divendres, 6 de febrer del 2015

Inici d'un nou projecte

Benvinguts al meu blog de "Desenvolupament d'habilitats comunicatives en contextos multilingües" de la UV, espere que us agrade.