LES HABILITATS LINGÜÍSTIQUES. COMPRENSIÓ ORAL.

Primer parlaré sobre aquest tema i després comentaré els aspectes més rellevants que parlàrem a classe.

Les habilitats lingüístiques es classifiquen de dues maneres:

1. Segons el paper que tinga l'individu en el procés de comunicació (emissor o receptor) tenim:

            

• les habilitats receptives (llegir, escoltar)
• les habilitats productives (escriure, parlar)

2. L'altre factor que s'utilitza per a fer una classificació és el canal que s'utilitza en el procés de comunicació:

• les habilitats orals (parlar, escoltar)
• les habilitats escrites (escriure, llegir)

Destacar que les habilitats lingüístiques no solen funcionar aïllades, sinó que ho fan de manera conjunta, integrades entre si. En la comunicació ho fan conjuntament per arribar a un objectiu comú.

Es per açò que, des d'un punt de vista didàctic, aquestes habilitats han de ser tractades de manera integrada.

Una vegada ja ens hem introduït un poc en el tema vaig a recalcar els aspectes en els quals va profunditzar més Mercè en classe.

Per ser mestres és vital tindre una bona competència lingüística en tots els seus àmbits, ja que hem de transmetre informació important als alumnes. És per açò que els signes i els gestos (codi no verbal) tenen una gran importància, ja que fan més fàcil el missatge que volem expressar, sobretot amb els xiquets.

Saber que per a que es produïsca la comunicació cal una retroalimentació entre l’emissor i el receptor, també cal que el missatge envie estímuls sensorials per fer més fàcil la seua comprensió.

Microhabilitats de la comprensió oral:

• Reconèixer (la informació que ens arriba)
• Seleccionar (el que ens pareix més important)
• Interpretar (el missatge com a tal)
• Inferir (traure les nostres pròpies conclusions del missatge)
• Retenir (el més important o rellevant)

Ja per acabar aquest post, dir que la comprensió lingüística és molt important en tots el àmbits, així també ho és en la nostra especialitat, l'educació física; destacar també que no tots els textos ni contextos tenen les mateixes característiques comunicatives (registre, formalitat, etc.) i recomanar un llibre que ens va dir Mercè, "Cocina para Indignados" llibre de cuina presentat d'una forma molt curiosa i graciosa referent a la situació actual.

MARC COMÚ EUROPEU DE REFERÈNCIA

El Marc Comú de Referència per a les llengües és una guia per poder ensenyar i aprendre llengües on es pretén fomentar la reflexió al voltant dels objectius i metodologies de la ensenyança i el aprenentatge de les llengües.

Aquest marc inclou una escala per determinar el coneixement d'una llengua, començant per A1 i finalitzant per C2 de major a menor coneixement. D'aquesta manera una persona amb un nivell determinat continuarà mantenint-lo en el cas d'eixir del seu país a qualsevol altre país europeu.

Aquest marc és necessari perquè millora les condicions de la llengua a nivell europeu i, a més a més, estableix uns nivells vàlids per a tota Europa. Destacar que els exàmens per avaluar en tots els països són pràcticament iguals, per assegurar així que tots tenen el mateix nivell.

També cal destacar el Portafoli Europeu de les Llengües (PEL). 

El PEL és un document personal del Consell Europeu (que és una de les set altes Institucions de la Unió Europea, integrada pels vint-i-vuit caps d'Estat o de Govern dels països membres, el President de la Comissió Europea i el President del Consell Europeu, que és qui presideix les reunions), en el qual totes les persones que han après o continuen aprenent una llengua poder expressar les seues experiències d'aprenentatge

Aquest document consta de 3 parts:

1. Passaport de llengües: Document personal, autoevaluatiu i que reflexa les competències i sabers sobre una llengua d'una persona.
2. Biografia lingüística: És un document on s'expressa la pròpia experiència i que pot servir com a guia a la persona que comença el seu aprenentatge.
3. Dossier: Conté exemples de treballs personals per il·lustrar les capacitats i coneixements lingüístics (diplomes, projectes, gravacions d’àudio o vídeo...)

LLENGUA I IMMIGRACIÓ

A Espanya el 10% de la població és estrangera, ací, a la nostra comunitat hi es un 15%, xifres que pareixen menudes però que emparen a un nombre molt gran de persones.

Espanya és, o presumeix de ser un país bilingüe, existeixen centres on el plurilingüisme és una realitat, i no només una declaració de principis, cosa genial, però en moltes comunitats totes les llengües que no són el castellà queden un poc apartades, inclús són enteses com a dialectes.

Bé, la integració de totes aquestes persones estrangeres és una faena de tots, però sobretot dels centres escolars, els quals han de ser conscients de que són elements integradors, ja que un dels deures de l'escola és eixe, el de ser integradora.

L'escola ha de transmetre el coneixement de les llengües, i no sols això, sinó també el coneixement i apreciació de la diversitat lingüística, es a dir, actituds positives cap a altres llengües.

Per això, nosaltres com a futurs mestres hem de tindre una competència plurilingüe i hem de conèixer la diversitat lingüística dels nostres alumnes, respectar-la i aprendre a valorar-la i fer que els companys la valoren i s'enriqueixquen de ella.

Segons Barrieras, M., l'escola té dos opcions: unir-se a la homogeneïtzació lingüística o resistir-se. I crec que la resposta es obvia...

És per açò què es fan necessaris plans com el PASE (Programa d'Acollida al Sistema Educatiu o Pla d'Integració de l'Alumne Estranger).

El PASE és una mesura temporal per acollir a un alumne estranger que s'incorpora al pla educatiu de la Comunitat Valenciana amb la finalitat de avançar la seua integració,

El PASE té dos fases, la primera consisteix en compensar les necessitats de l'alumne que desconeix la llengua base del programa educatiu, mentre que la segona consta de un suport específic orientat a compensar les necessitats aquesta vegada d'aprenentatge en certes matèries del currículum que presenta eixe cert alumne/a.

Altre pla/recurs per a compensar les carències e introduir a nous alumnes seria el Pla d'Acollida, aquest pla és un protocol d'actuacions amb l'objectiu de facilitat l'adaptació del nou alumnat al centre. Aquest pla cal que s'aplique en totes les etapes educatives.

Saber que aquest pla s’emmarca en el PEC i requereix d'una sèries de recursos per a la seua posada en pràctica, com són: 

- Un aula d'acollida

- Un tutor individual d'acollida

- Un psicòleg o especialista de PT, ajudant al tutor a supervisar el progrés dels alumnes i pal·liar els diferents problemes que puguen sorgir

- Un tutor de grup de tots els alumnes que s’inclouen al pla

- Implicació de tot el professorat de les diferents matèries

També es poden utilitzar alumnes guia o mediadors per tal d'ajudar d'una manera més propera, ja que es recomanable l'aprenentatge amb iguals.